MODELANT HISTÒRIES

COM CONTRIBUEIX ELS MODELS D’EXPERIÈNCIES CAP A L’APRENENTATGE SIGNIFICATIU

Partirem primer de tot de la definició del concepte “ model d’experiències”. Per arribar a un aprenentatge significatiu, aquest a de constar d’uns principis, que anteriorment hem anomenat. Aquest aprenentatge dóna lloc a la construcció de models mentals. Un dels models que s’utilitza en el procés és el d’experiències. Les experiències funcionem com a substitut de la vivència directa. Les persones aprenem de les històries dels altres, arribant a una major comprensió, utilitzant com a mitjà el raonament basat en casos ( RBC: mètode d’intel·ligència artificial). Aquest fenomen es dona degut a que nosaltres tot el que sabem ho expressem en forma d’història; quan ens trobem amb una situació nova, busquem en el nostre propi coneixement ( tant sigui experiència directe o indirecte) per tal de buscar similituds, solucions...

Si ens parem a reflexionar sobre el model d’experiències, veurem com aquest fenomen es present sempre; al llarg del dia, ens relacionem amb altres persones o recursos, que ens aporten coneixements nous, els quals els tenim presents en posteriors esdeveniments.

El cas que he redactat al inici de la PAC, “ art visual”, és una activitat d’E-A que va sorgir a partir d’altres experiències pròpies i del meu entorn. Al realitzar la lectura dels casos Kite, vaig pensar amb aquesta activitat, ja que tenien moltes similituds; el meu pensament va anar a buscar històries del meu coneixement. Per tant, aquest aprenentatge va ser significatiu, per la seva funcionalitat, practicitat.

El cas Kite que em va fer pensar en l’activitat redactada va ser el case 3195-1: l’activitat era realitzar fotografies amb la càmera digital, i posteriorment modificar-les amb el programa “ Photoshop” per a nens. Aquesta activitat és va realitza des de l’àrea d’educació artística. Els aspectes que més destacaria en l’entrevista del cas son: l’entusiasme que mostraven els alumnes i el no tenir por alhora de mostrar la seva creativitat. Parlem doncs, d’un aprenentatge significatiu, on els alumnes van aprendre de manera activa un nou coneixement, que en la seva vida diària el posaran a la pràctica per la seva funcionalitat.

Després de llegir tots els casos redactats dels meus companys, el que més m’ha cridat l’atenció per la seva temàtica ha sigut el de Anna Cortada : “Taller de fotografia: aprendre a mirar”. En aquest cas, Anna va duu l’activitat a nivell extraescolar, realitzant una sessió per setmana. Això amplia el ventall de coneixements i habilitats que poden aprendre els alumnes durant el procés. Però en les dues experiències he trobat molts aspectes en comú; les dificultats trobades ( els comportament dels alumnes), rol del mestre i alumnes, i observacions del resultat de l’activitat. Un aspecte que no coneixia era la rellevància que té; és una activitat inclosa en un treball europeu per introduir les noves tecnologies a l’escola : http://www.mediaplaying.net/.

En les nostres experiències hem deixat clar la importància de l’ús de les TICs en els processos d’E-A, i la seva utilització com a recurs per arribar als aprenentatges significatius.